En general, un fitxer pot ser de dos tipus:
· Obtingut mitjançant mostreig. Significa que cada cert interval, anomenat bitrate, s'enregistra el so analògic, per exemple, a través d'un micròfon. Com més àmplia sigui la freqüència del mostreig, és a dir, com més vegades se'n prenguin mostres, més bona serà la qualitat del fitxer sonor digitalitzat.
· Reproduït a partir de formulacions matemàtiques aplicades a bancs sonors. Els sistemes MIDI(Musical Instrument Digital Interface) en són un exemple. Emulen el sistema convencional de partitures a partir de bancs de registres sonors emmagatzemats de fàbrica a la targeta de so de l'ordinador.
Com més gran sigui el nombre i la qualitat dels registres sonors del banc, més bona serà la qualitat del que escoltem. Aquest procés s'anomena sintetitzar el so. El format MIDI és molt usat quan s'utilitzen teclats i guitarres MIDI adaptats a l'ordinador, així com també en programes de karaoke.
No hay comentarios:
Publicar un comentario